Francesc Ferrer i Guàrdia

Fransisco_Ferrer_Guardia[1]Francesc Ferrer i Guàrdia va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Pertanyia a una família de petits propietaris rurals, molt catòlica. De jove, Ferrer i Guàrdia va reaccionar com a anticlerical. Va ser enviat per la seva família a treballar a Barcelona, on va trobar treball a la botiga d’un graner (alguns diuen d’un drapaire) al districte de Sant Martí de Provençals.

No tenia ni quinze anys quan el seu patró el va inscriure a classes nocturnes, iniciant-lo en els ideals republicans. Els anys següents, el jove autodidacta, va estudiar a fons l’ideari de Pi i Margall i va conèixer les doctrines dels internacionalistes. També va ingressar a la lògia maçònica Veritat, a l’Orient de Barcelona.

El 1886 va donar suport al pronunciament militar que pretenia proclamar la República, però al fracassar aquest va haver d’exiliar-se a París. Va subsistir ensenyant castellà fins al 1901, temps que va aprofitar per a perfilar els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte d’Escola Moderna.

Una generosa herència (un milió de francs) d’una antiga alumna, Ernestina Meunier, fer possible dur a terme el seu projecte a la ciutat de Barcelona, fins que el 1906 Mateo Morral, traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va perpetrar l’atemptat frustrat contra Alfons XIII a Madrid.

Això va tenir com a conseqüència per a  Francesc Ferrer el tancament de l’Escola Moderna i un any d’empresonament a la presó Model de Madrid per complicitat, al terme dels quals va ser absolt. A l’any següent , es va traslladar a França i Bèlgica, en aquest últim país va fundar la Lliga Internacional per l’Educació Racional de la Infància.

Se’l va acusar d’haver estat l’instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona de 1909, una revolta anticlerical , després de la qual Ferrer, a causa de les seves poques amistats estratègiques i la seva antiga vinculació amb Mateo Morral, va ser declarat culpable davant un tribunal militar. Va ser afusellat durant la matinada de 13 de octubre de 1909 al fossat de Santa Amàlia de la presó del Castell de Montjuïc.

La seva obra més coneguda és L’Escola Moderna. Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes inspirades en la seva pedagogia. Una de les més importants va ser la Modern School de Nova York, fundada el 1911.

La seva execució va suscitar diverses reaccions de rebuig a nivell internacional. A conseqüència del seu processament i execució , el diari britànic The Times va escriure : “Per negligència o estupidesa , el govern ha confós la llibertat d’instrucció i consciència , el dret innat a raonar i expressar el seu pensament , amb el dret d’oposició , assimilant a una agitació criminal “.

L’escriptor escocès , i columnista a l’Edinburgh Evening News , William Archer, també va sentenciar: “Tota la vida activa de Ferrer , hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l’actualitat la mera menció del seu nom.

A França també alguns intel · lectuals es van indignar. Així l’escriptor Anatole France va reaccionar vivament aquesta notícia i en una carta oberta afirmar : El seu crim és el de ser republicà, socialista lliurepensador; seu crim és haver creat l’ensenyament laic a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles “.

Comments are closed