Història del D.·. H.·.

Els Landmarks de les Constitucions d’Anderson aparegudes a l’any 1723, marquen formalment l’inici de la Maçoneria Especulativa davant la Maçoneria Operativa.

En el seu Article 3 s’especificava clarament que les persones que volguessin ser admeses en qualitat de membres de les Lògies, havien de ser homes bons i lleials, lliures de naixement , d’edat madura i raonable i de bona reputació.

Estava prohibit admetre i iniciar a esclaus, dones i homes immorals, la conducta fos motiu d’escàndol.

Així doncs es certificava la impossibilitat per a les dones de participar per si mateixes i com a membres de dret (no com a esposes o filles de maçons) en les Lògies fins ben entrat el segle XIX.

Cal recordar alguns fets històrics que van tenir un impacte rellevant en el canvi de les mentalitats i que van permetre l’entrada en escena de les dones en la Maçoneria :
Al segle XVIII, assistim a la Revolució Francesa i l’adveniment de les idees del segle de les Llums, a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789), aparició del Codi civil francès conegut com a Codi Napoleònic (1804) amb la promulgació definitiva de l’abolició del règim feudal i la laïcitat de l’ Estat.

Malgrat tot, el Codi Napoleònic és però, retrògrad pel que fa a la família i al paper de la dona en la societat, es consagra la seva mort civil i política declarant propietat del seu marit i incapaç legalment.

Anys més tard, la Revolució industrial propiciarà l’aparició de la dona en el mercat laboral, de manera que ja no només estarà confinada a les activitats domèstiques i reproductives sinó també productives.

Un altre avenç important es produeix en 1848 als Estats Units en l’anomenada Convenció de Seneca Falls, fita del moviment feminista on es van denunciar les restriccions, sobretot polítiques, a les quals estaven sotmeses les dones : no poder votar, ni presentar-se a eleccions, ni ocupar càrrecs públics, ni afiliar-se a organitzacions polítiques, ni assistir a reunions polítiques.

A raó d’aquesta constatació a Europa assistim al naixement d’un moviment feminista recolzat principalment pels cercles del socialisme utòpic. Una altra conquesta va ser la primera ordenança que decretava l’obligació per part del govern a proporcionar educació primària a totes les nenes a França (1850).

En aquest marc, neix a Pontoise, França, Marie- Adélaïde Deraismes (1828-1894) en el si d’una família d’acaudalats comerciants republicans, el que permet a la jove tenir accés a una educació intel·lectual, filosòfica i artística privilegiada per la seva època.

Marie-Adélaïde Deraismes es planteja la mixitat en Maçoneria no com una preocupació primària, sinó com a conseqüència directa del seu activisme feminista, el seu tarannà anticlerical i la seva propera relació amb Lleó Richer (1824-1911) periodista, lliurepensador i francmaçó amb qui va formar un binomi inseparable en el moviment emancipador de la dona.

En 1869 van fundar la Societat per als Drets de la Dona però no serà fins a 1878 quan van convocar el primer Congrés per “El dret de les dones” en els salons del Gran Orient de França.

La iniciació de Marie Deraismes (la primera d’una dona en la història), en la Lògia Els Lliurepensadors de Pecq (petita ciutat als afores de París) el 1882 va respondre a un estat d’opinió, potser minoritari, o almenys a un debat intern dins de l’Ordre del Gran Arquitecte.

La seva iniciació va ser un gran pas i va transgredir amb la tradició dictada per les Constitucions d’Anderson de 1723 : “Heu clavat un gran cop Germans meus trencant amb velles tradicions consagrades per la ignorància. Heu tingut el coratge d’afrontar els rigors de l’ortodòxia maçònica. Vosaltres recollireu els fruits.Avui sou considerats com herètics perquè sou reformadors. Però, com per tot arreu, la necessitat de reformes s’imposa, no trigareu a triomfar… La Francmaçoneria serà una escola on es formaran les consciències, els caràcters, les voluntats; escola on es persuadirà que la solidaritat no és una vana paraula, una teoria fantàstica, sinó una realitat és a dir una llei natural irrefutable, mitjançant la qual tot individu té el mateix interès en complir els seus deures que en exercir els seus drets. Preparareu així una veritable democràcia.”

Però serà el 1893, quan es produirà el veritable “cataclisme”. Allunyada i vetada dels treballs del Taller pel sisme provocat per la seva iniciació, va decidir seguir el camí i no desviar-se de les seves conviccions.

Amb el suport incondicional del Gma.·. Georges Martin, obriran la primera lògia mixta, la Gran Lògia Simbòlica Escocesa “Le Droit Humain”. Aquesta mare Lògia serà la base per a la creació en 1901 i posterior desenvolupament de l’Ordre Maçònica Mixta Internacional ” Le Droit Humain ” : “No permeteu mai que es trenqui la vostra cadena d’unió. No oblideu que la porta del Temple ha de romandre oberta. La maçoneria que s’ha practicat fins ara pertany al passat. Practiqueu la maçoneria del futur. Us deixo el Temple inacabat. Busqueu entre les seves columnes el Dret de la Humanitat”.

Comments are closed